BON NADAL I FELIÇ ANY NOU A TOTHOM!

Els que portem el blog d'Antics Alumnes del Seminari de la Conreria us desitgem un molt Bon Nadal i un feliç any 2023, per a vosaltres i les vostres famílies. La foto que posem avui és molt curiosa: un grup de petits seminaristes sortint d'excursió, vestits amb les sotanes que portaven en aquell temps (vers 1950). Estan a punt de creuar la carretera de Badalona; la foto està feta des del Cau. A la dreta d'ells es veu un arbre que sembla que era el famós Arbre dels Nassos, del qual us parlarem més endavant. ¡Feliz Navidad y próspero Año Nuevo!

(Seminaristes de la Conreria, vers 1950; original: col·lecció Josep Blasco) 

CALENDARI I HORARI DE CLASSES CURS 1980-1981

Un exalumne del Seminari Menor ens ha fet arribar aquest curiós document, ara ja amb valor històric. Es tracta del full on s'informava dels horaris de classes de la Conreria en aquell curs, de dilluns a divendres, i de cada curs (de 6è d'EGB a 3r de BUP). Aleshores no es feia COU. Veiem con les classes duraven 50 minuts, començaven a les 9,20 h i després hi havia un descans de les 11,50 h a les 12,20 h. Per dinar, de les 14 a les 15,30 h, i a la tarda les classes finalitzaven a les 17 h 10. Pati fins a les 18 h quan començaven dues hores i mitja d'estudi. 

A baix de tot hi ha el llistat de professors: Mn. Casamor, Sr. Cervera, Mn. Fàbregas, Sr. Garriga, Mn. Mas de Xaxars, Mn. Masvidal, Mn. Nello, Mn. Nicolau, Mn. Oriol, Mn. Rovira, Pare Sidera, Pare Solà, Mn. Soler, Mn. Sust, Mn. Tort, Sr. Trepat, Pare Vila i Mn. Viñas. Els sacerdots diocesans són els mossens (Mn), els sacerdots claretians són els "Pares" i els professors seglars són, evidentment, els senyors (Sr.). Moltes gràcies a qui ens ho ha fet arribar (Quim)!  

TROBADA DE LA PROMOCIÓ 1977-1983

Aquest dissabte molts dels components de la promoció 1977-1983 del Seminari Menor de la Conreria (els nascuts el 1966) van fer la seva trobada anual, amb un dinar de germanor a l'aire lliure. Es va fer a l'ermita de Santa Maria de Penafel, al terme de Santa Margarida i els Monjos. Aquest curs es reuneix pràcticament cada any des del 1984, a excepció del 2020 per causa de la pandèmia. La jornada va ser molt alegre i cap al tard, quan el sol ja es ponia, es van fer aquesta foto que ens han enviat. A la propera trobada voldrien que hi assistissin Mn. Oriol i Mn. Nicolau si fos possible. El 2024 compliran 40 anys de reunions anuals del seu curs. Enhorabona!

INAUGURACIÓ DE LA PART NOVA DEL SEMINARI MENOR, 1965

A La Vanguardia del 8 de setembre de 1965 hem trobat aquesta interessant crònica on un tal Alsina explica que ha visitat l'ampliació del Seminari de la Conreria. L'acompanyà Mn. Ramon Boldú, que aleshores era un dels superiors. El setembre de 1965, doncs, va entrar en funcionament la "part nova" del Seminari Menor. Aquí teniu el text de la notícia tal i com es va publicar: 

ÀNGEL COS BOADA, UN HOME POLIFACÈTIC

Fa pocs dies vam tenir el gust de poder conversar amb el senyor Àngel Cos i Boada, nascut fa quasi 92 anys a Terrassa (octubre de 1930) i que va ser alumne del Seminari Menor de la Conreria als anys 1942-1946, és a dir, una de les primeres promocions. Ens va explicar amb alegria els records d'aquells anys de la seva infantesa al Seminari. No va seguir els estudis eclesiàstics i es va decantar per la branca professional sanitària obtenint els títols de "practicant", ajudant tècnic sanitari (ATS), infermer i fisioterapeuta. Va fundar el centre de fisioteràpia, osteopatia i infermeria "Egarsauna Cos Morera" que encara funciona. També va ser locutor de ràdio i ventríloc en uns programes infantils de Ràdio Terrassa i Ràdio Barcelona (1955-1969) amb els personatges Cigronet i Paupí. Regidor a l'Ajuntament de Terrassa el 1974-1978 pel terç familiar, patró de l'Arxiu Tobella i president de la Cooperativa Els Amics, entre altres activitats. Fa tres anys va publicar un llibre autobiogràfic que inclou també un recull de dites i refranys, "Del vell el consell". És pare de sis fills, entre ells els fisioterapeutes esportius Francesc i Miquel Angel Cos, que han estat al FC Barcelona, Manchester City, selecció espanyola d'atletisme, etc. En fi, podríem estar explicant més i més coses, però el que voldríem remarcar és la vitalitat i simpatia d'aquest antic alumne del nostre Seminari Menor. Per molts anys Sr. Angel! 

(Fotografies extretes del llibre "Del vell el consell" (2019)

FRANCESC NICOLAU COLL, EXALUMNE, IN MEMORIAM

Ens acabem d'assabentar de la mort, el passat 2 d'agost, de l'exalumne de la Conreria Francesc Nicolau Coll, als 67 anys d'edat, per la qual cosa donem el condol a tota la seva família i amics. Va estudiar al Seminari Menor al 1968-1974 i era nebot de Mn. Nicolau. Ens comenta el seu germà Ramon que el Francesc era un entusiasta seguidor del nostre blog, a través del qual s'informava sobre aspectes de la història de la Conreria i notícies sobre alumnes del nostre estimat Seminari Menor de Montalegre. També seguia amb atenció el grup de Facebook d'Ex-Alumnes del Seminari Menor. Tant el seu fill, Francesc, com el seu germà, Ramon, han tingut interès que tots els antics seminaristes que seguim el blog i el grup de facebook coneguéssim la seva defunció. El tindrem en el nostre record i present en les nostres pregàries. En pau descansi. 

LA CONRERIA, SANATORI PER A TUBERCULOSOS (1932-1936)

Un dels usos que ha tingut la "part vella" de l'antic Seminari Menor fou el de Sanatori Antituberculós, cosa que va tenir lloc entre març de 1932 i juliol de 1936. Sembla que els cartoixans no estaven contents amb l'ús de la Conreria com a hotel i restaurant (fet que succeïa des d'almenys 1880, sinó abans) perquè comportava molt soroll i moltes molèsties per a la comunitat i decidiren cedir l'edifici a l'Ajuntament de Badalona el 1932. Des d'aleshores i fins a finals de 1934 el Consistori i l'hospital badaloní regentaren el Sanatori de la Conreria. Però a finals d'aquest any els cartoixans van traspassar la gestió del Sanatori a la comunitat religiosa dels Germans Hospitalers de la Santa Creu de Barcelona, que agafaren la direcció a primers de 1935. Aquests religiosos van dirigir aquest establiment sanitari durant un escàs any i mig, ja que el 18 de juliol de 1936 esclatà la Guerra Civil, i els germans hospitalers hagueren de fugir. El sacerdot que s'encarregava de la direcció espiritual del Sanatori va ser detingut i afusellat pels mateixos milicians que afusellaren cinc cartoixans el 20 de juliol de dit any. Un trist final per a una obra social lloable. En la foto veiem la façana de la Conreria quan funcionava com a sanatori, any 1935. 

CURIOSITATS HISTÒRIQUES: VISITA DE FRANCO AL SEMINARI DE LA CONRERIA

El diumenge 25 de maig de 1947 es va produir la visita al Seminari Menor del general Franco i la seva esposa, Carmen Polo, acompanyats del bisbe de Barcelona, Dr. Modrego. Hem trobat la crònica a La Vanguardia del 27 de maig d'aquell any i la reproduïm aquí, juntament amb una fotografia del moment, feta en el claustre de la part vella del Seminari (en aquell moment la part nova no existia). La crònica diu que "los seminaristas le aclamaron con entusiasmo" i que a l'entrada del recinte exterior del Seminari s'hi van aplegar també nombrosos veïns de Tiana i de les cases de la rodalia (se suposa que de la Conreria) els quals "le tributaron un caluroso recibimiento con vivas muestras de simpatía y entusíasticos vítores". Com anècdota  podem dir que l'Schola Cantorum dels seminaristes va interpretar aquestes peces corals durant l'estada del dictador a la Conreria: Laudes Festivae, Haec est dies (del mestre Peris), Himno de los Mártires (del mestre Millet) i l'albada gallega Negras sombras, entre altres cançons). 

Foto extreta del llibre Història gràfica del Seminari Menor, (1940-1998). 

La Vanguardia, 27 de maig de 1947, p. 5

EL RESTAURANT EL CAU HA TANCAT

Fa unes setmanes que el restaurant El Cau, situat davant de l'antic Seminari Menor, ha tancat les seves portes, després d'uns 80 anys d'activitat continuada (el 1943 ja existia un petit bar). Durant tot aquest temps ha estat regentat per la família Blasco. L'edifici original de El Cau es va construir el 1916, quan era només una torre rodona en la qual es va instal·lar el cau-museu del pintor badaloní Llorenç Brunet, estiuejant a Tiana. Fou després de la Guerra Civil quan el guarda de la Colònia Bosc, Luciano Blasco i la seva família, van començar a viure-hi i a fer anar un petit bar i restaurant, al qual acudien excursionistes i també familiars dels seminaristes. 

Per als que vam estudiar al Seminari Menor de la Conreria, El Cau és un lloc quasi mític i sempre present en la nostra memòria col·lectiva, on a vegades alguns agosarats hi anaven d'amagat a buscar algun refresc o cerveses. Sembla ser que la crisi provocada per la pandèmia del covid ha provocat finalment el tancament d'aquest entranyable restaurant. 

La foto que posem és de la col·lecció del Sr. Toffoli de Tiana) Tot i que s'hi llegeix La Conreria - Tiana (telèfon 3), en realitat, és del terme de Sant Fost de Campsentelles, el que passa és que el telèfon depenia de la centraleta de Tiana. De fet a l'Arxiu Municipal de Sant Fost es conserva la llicència d'obra del Cau Brunet de 1916. 

EXPOSICIÓ D'HOMENATGE A MN. MARTÍ BONET

 

Recentment s'ha inaugurat l’exposició Fides ex auditu. Mig segle amb el patrimoni de l’Església, que es pot visitar fins al 7 de juny al Museu Diocesà de Barcelona i a la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona. L'objectiu d'aquesta exposició és commemorar els cinquanta anys del nomenament del Dr. Josep Maria Martí Bonet com a director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona i de l’esmentada Biblioteca.

Mn. Martí Bonet va ser superior i professor al Seminari Menor de la Conreria als anys seixanta, en concret entre 1962 i 1967. Mn. Josep M. Martí ha esdevingut un referent i autèntic mestre per a investigadors i professionals del patrimoni cultural i documental de l’Església. 

A la inauguració va estar present Mn. Josep M. Turull, director de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, i també exalumne de la Conreria, el qual va fer referència a la celebració dels 250 anys de la creació d'aquesta biblioteca, dels quals una part important tenen l'empremta del Dr. Martí Bonet. També va recordar que va conéixer l'homenatjat quan era un jove seminarista de 18 anys.

L'exposició Fides ex auditu. Mig segle amb el patrimoni de l'Església ofereix al visitant un complet recorregut per la biografia de Mn. Martí Bonet i una síntesi de la seva tasca en els diferents àmbits del patrimoni cultural de l'Església (arxiu, museu, catedral, biblioteca...), a través de textos i una selecció acurada de peces i documents.  Us aninem a visitar-la!

(informació extreta de Catalunya Cristiana, 8 d'abril de 2022; foto: Rafa Sanahuja). 

EL CARTOIXÀ QUE VA ESTAR A HIROSHIMA

Foto: els tripulants del bombarder d'Hiroshima

Els que vam entrar al Seminari de la Conreria el 1977 vam sentir explicar a alguns dels veterans una història que ens va cridar molt l'atenció: A la veïna cartoixa, deien, hi havia un monjo americà que havia estat un dels pilots que va llençar la bomba atòmica sobre Hiroshima. Aquesta llegenda va quedar ben aviat oblidada, però amb els pas dels anys hem pogut trobar més informació al respecte, que ara us exposem. Resulta que el 1962 tant un telenotícies de la RAI com el setmanari milanès Oggi havien donat la notícia de que un dels pilots del B-29, Enola Gay, que havia bombardejat Hiroshima, es trobava a la cartoixa de Serra San Bruno (Calàbria). El seu nom: sergent Leroy Lehmann, originari d'Illinois. El rebombori que es va formar va ser considerable i van ser diversos els periodistes que es van presentar al monestir preguntant pel ja famós pilot. Els monjos van penjar a la porta un cartell que deia: "Nella Certosa non c'è il pilota di Hiroshima. Non disturbate la quiete del convento." 

La notícia va saltar de seguida fora d'Itàlia i la prova és que a casa nostra el diari "Los Sitios" (avui Diari de Girona) va publicar el 4 de desembre de 1962 una notícia a tota pàgina que deia: "El cartujo del bombardeo de Hiroshima. El antiguo aviador Leroy Lehman, ha encontrado la paz". L'article signat per J.V. Gay donava total veracitat a les notícies arribades d'Itàlia i en donava més detalls: el pilot americà traumatitzat pel que havia passat a Hiroshima, tornà a EEUU, però decidí fer-se religiós, cartoixà en concret. Vingué a Europa, arribant al port de Barcelona, des d'on marxà a la cartoixa de Miraflores (Burgos). Allà estigué un breu temps i seguidament anà a Serra San Bruno, Itàlia. Canvià el seu nom pel de pare Anthony. També en va publicar una notícia semblant, però més curta, el diari El Faro de Vigo, el 7 de novembre del mateix any.

Anys després diversos periodistes italians van indagar a fons sobre aquest misteriós cas i el que van trobar és que a Serra San Bruno havia ingressat un antic militar americà, Anthony Lehmann, que havia estat servint a la guerra de Corea (1950-1953). D'allà el van destinar al Japó, on va visitar Hiroshima, i va quedar fortament impressionat per la devastació de la ciutat màrtir nipona. Un cop deixà l'exèrcit ingressà a l'orde cartoixana i va passar per les cartoixes de Pisa i Serra San Bruno, on explicava a vegades les seves vivències de guerra i la seva visita a Hiroshima. Tony Lehmann passà després a l'orde jesuïta i morí als Estats Units el 2001. Vet aquí l'origen d'aquesta curiosa història que es va anar deformant, i adornant: de ser un testimoni d'Hiroshima, passà a ser considerat un dels tripulants de l'Enola Gay, i ja de retruc, alguns van dir que el pilot estava o que havia passat per Montalegre. Per últim dir que una versió diferent de la llegenda situava el pilot a l'antiga cartoixa del Paular, a la serra de Madrid, hipòtesi també llegendària. El que sí era cert és que un antic conseller del president Truman havia arribat al Paular als anys cinquanta, on morí, essent enterrat allà. /  Xavier PG.