diumenge, 24 de desembre del 2017

BON NADAL / FELIZ NAVIDAD

Bon Nadal i Feliç Any Nou 2018 us desitgem a tots vosaltres, antics alumnes, superiors i professors del Seminari Menor de la Conreria. I a tots els internautes que visitin aquest web.

Feliz Navidad y Próspero Año Nuevo 2018 os deseamos a todos vosotros antiguos alumnos, superiores y profesores del Seminario Menor de la Conreria. Y a todos los internautas que visiten esta web. 

La preparació del Nadal es vivia amb gran intensitat al Seminari Menor: s'assajaven nadales a les classes de música, es preparava i es portava a terme el festival de cançó de Nadal i es muntava un pessebre a la porteria, a l'entrada. Eren dies d'alegria i ambient nadalenc, amb molt de fred, com tots recordareu. I també de joia per la proximitat de quinze dies de vacances. 

dilluns, 6 de novembre del 2017

TROBADA D'EXALUMNES PROMOCIÓ 1977-1983

Com ja és habitual per aquestes dates, va tenir lloc fa uns dies, en concret el dissabte 28 d'octubre, la trobada anual de la promoció d'exalumnes de la Conreria de 1977-1983, o sigui, els nascuts el 1966. Aquest any, per segon cop, es va fer un dinar a l'ermita de la Mare de Déu de Penyafel (Santa Margarida i els Monjos), exercint d'amfitrió Valentí Alonso, rector d'aquella parròquia. Es va fer una barbacoa amb excel·lent carn portada per un dels companys, que viu a Sant Celoni. Va ser una jornada de germanor i com sempre molt entranyable.



dimarts, 10 d’octubre del 2017

SEMBLANÇA BIOGRÀFICA DEL SUPERIOR MN. CELESTINO FERRER

Ens ha arribat aquest correu de l'exalumne José Manuel Pérez Soto, al qual li donem les gràcies per la seva aportació i col·laboració: 

Fui alumno de la Conrería  desde Octubre 1955 a Junio 1960. En este intervalo de tiempo tuve la oportunidad de convivir con 21 profesores – superiores. Sus nombres aparecen detallados en Wikipedia. En la actualidad, desgraciadamente, estas 21 personas casi todas están muertas. Precisamente hoy, navegando por internet, me he enterado de la defunción de D. CELESTINO FERRER CANTÓ. Transcribo a continuación el curriculum publicado por la diócesis de Murcia en la que estaba incardinado.

“En el día de hoy, 15 de abril, Sábado Santo, ha fallecido en Murcia el sacerdote diocesano D. Celestino Ferrer Cantó. Sus restos están siendo velados por familiares y amigos en el Tanatorio Servisa (antiguo Arco Iris) de Murcia. Las exequias, presididas por el Obispo de Cartagena, serán celebradas mañana, Domingo de Resurrección, a las 10:00 horas en la parroquia de Nuestra Señora de la Esperanza, del Barrio del Progreso.

Celestino Ferrer nació en Benetússer (Valencia) el 16 de febrero de 1931. Seis días después fue bautizado en la parroquia de Nuestra Señora del Socorro de la misma localidad. En 1941 ingresó en el Seminario de los Operarios Diocesanos, en Tortosa, para comenzar los estudios de Humanidades, que siguió en Salamanca, donde también cursó Filosofía y Teología. Fue ordenado sacerdote el 11 de julio de 1954 en el Aspirantado Maestro Ávila de Salamanca, por el entonces Obispo Auxiliar de Madrid-Alcalá, Mons. José María García Lahiguera.

Después de su ordenación desempeñó, como operario diocesano en la Diócesis de Cartagena, los siguientes cargos pastorales:
  • 1954-1955: Superior del Seminario Menor de San José, de Murcia, a la vez que fue secretario de estudios.
  • 1955-1960: Superior del Seminario Menor de Montealegre, de Barcelona.
  • 1960-1961: Volvió al Seminario Menor de San José, donde ejerció de mayordomo, profesor de Lengua Española y profesor de Religión.
  • 1963-1986: Sirvió en el templo de Reparación de Santa Catalina, en Murcia. Durante ese tiempo también trabajó en otras tareas en la ciudad: profesor en el colegio de Santa Joaquina de Vedruna (1963-1986), viceconsiliario del Movimiento Familiar Cristiano (1967-1969), capellán del Colegio Maristas de La Fuensanta (1974-1975), colaborador del Centro de Orientación Vocacional (1976-1984) y capellán de la clínica de Nuestra Señora de Belén (1982-1985).
  • Después de un tiempo fuera de la Diócesis, dedicado a su instituto religioso, volvió para ocupar los siguientes cargos: profesor del colegio de Santa Joaquina de Vedruna de Murcia (1987-1996); párroco del Cristo de la Expiración, de la pedanía murciana de Santa Cruz (1987-1989); y juez auditor del Tribunal Eclesiástico (1988-1989).
  • En 1989 fue incardinado en la Diócesis de Cartagena por Mons. Javier Azagra Labiano.
  • 1989-1997: Párroco de Nuestra Señora de la Asunción, de Alcantarilla.
  • Desde 1998: Párroco de Nuestra Señora de la Esperanza, de Murcia.
  • Desde 1999: Juez instructor del Tribunal Eclesiástico.”

Fue un excelente superior. Hombre cordial, alegre y animoso, con gran capacidad de trabajo, siempre estaba muy cerca de todos nosotros. Era totalmente confiable. Sus clases, con  preferencia las de literatura española, estaban impregnadas de este saber hacer que las hacía sumamente atractivas. Los alumnos, por lo general, le aprecíamos mucho. A mi personalmente, me ayudó lo indecible en mis encrucijadas y vacilaciones. Descanse en paz, D. Celestino.

Saludos de José Manuel Pérez Soto           (la fotografia correspon al difunt Mn. Celestino Ferrer Cantó, e.p.d.)

dilluns, 25 de setembre del 2017

MN. DAVID ABADIAS, NOU RECTOR DE MOLLET I SANT FOST

David Abadias, antic alumne del Seminari Menor de la Conreria, ha estat nomenat rector de les parròquies de Sant Vicenç de Mollet i de Sant Fost de Campsentelles a primers de setembre. Fins aleshores era rector de Matadepera. Mn. David té 44 anys i va ser ordenat sacerdot el desembre de 1998. És llicenciat en Teologia i doctor en Història de l'Església per la Pontifícia Univeristat Gregoriana de Roma. Actualment és degà de la Facultat Antoni Gaudí d'Història, Arqueologia i Arts Cristianes de Barcelona, on és professor d'Història medieval de l'Església i de Metodologia i Fonts Històriques. Per tant, és un sacerdot amb un gran bagatge intel·lectual i cultural, a més de pastoral, doncs ha estat a les parròquies de Caldes, Granollers i Matadepera. Li desitgem molta sort en la seva nova tasca pastoral. 

dimarts, 1 d’agost del 2017

MOSSÈN CUSTODI BALLESTER, APARTAT DE LA SEVA PARRÒQUIA

Recentment s'ha fet públic que el sacerdot Custodi Ballester Bielsa ha estat apartat temporalment de la seva parròquia de la Immaculada Concepció de l'Hospitalet. Mn. Custodi va ser alumne del Seminari Menor Diocesà de la Conreria de 1978 a 1981, quan va estudiar-hi el BUP. Els últims temps ha protagonitzat diversos fets i activitats que han aixecat certa polèmica, ja que ha estat molt actiu en protestes contra l'avortament, a més d'acollir en la seva parròquia processons de Setmana Santa de la Germandat de Legionaris de Catalunya. Fa unes poques setmanes va provocar una altre polèmica mediàtica en afirmar en una homilia que l'homosexualitat és un pecat que va contra natura i contra la teologia cristiana. Igualment s'ha mostrat públicament contrari a l'independentisme o secessionisme català. Tot aquesta sèrie de fets han provocat que l'arquebisbe de Barcelona el cridés i li oferís un temps de descans i estudi o bé a l'Institut Bíblic de Jerusalem o a l'Institut Catòlic de Lió. Ballester ha declinat aquest oferiment, però sí que ha acceptat agafar-se un any sabàtic "per a finalitzar la seva tesi doctoral en Teologia Fonamental i per tenir cura de la seva mare d'edat avançada" segons ha fet públic ell mateix en una carta adreçada als seus feligresos i amics. També afirma que obeeix i compren la decisió de l'arquebisbe, el qual el vol protegir dels conflictes sociopolítics que s'estan vivint al nostre arquebisbat. 

diumenge, 23 de juliol del 2017

JORDI TURULL, CONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA

Jordi Turull i Negre, exalumne de la Conreria, ha estat nomenat conseller de la Presidència i portaveu del govern de la Generalitat el passat 14 de juliol. Turull, nascut a Parets del Vallès el 1966, va ser alumne intern del Seminari Menor de la Conreria entre 1980 i 1983, on va estudiar els tres cursos de BUP. El COU el va fer a l'Institut de Batxillerat de Mollet del Vallès, actual INS Vicenç Plantada. Es va llicenciar en Dret a la UAB. Va començar a militar a les Joventuts de Convergència (JNC) el 1983, posteriorment a CDC i des de fa un any al PDeCat. Ha estat regidor de l'oposició a l'Ajuntament de Parets de 1987 a 2003 i diputat del Parlament de Catalunya des del 2004. Aquest nomenament suposa la culminació d'una llarga carrera política i institucional. 

dissabte, 1 de juliol del 2017

EL PARE JOSEP M. CANALS, NOU PRIOR DE LA CARTOIXA DE MONTALEGRE

El passat 31 de maig Josep M. Canals Lamiel va ser nomenat nou prior de la cartoixa de Montalegre. El Pare Canals porta al monestir de Tiana des de maig de 1993, quan va arribar procedent de la Grande Chartreuse on va entrar per a fer el noviciat el 1985. Canals va néixer a Corbera de Llobregat el 1930 i va estudiar al Seminari Menor de la Conreria de 1943 a 1945. Fou ordenat sacerdot diocesà el 1954 i passà per diverses parròquies de Sabadell, Sant Andreu, el Poble Nou i Pomar de Badalona, fins que la seva vocació monacal, que sempre havia sentit, el portà a ingressar a l'orde cartoixana. A Montalegre els darrers 24 anys ha estat un dels monjos més populars, gran impulsor de la difusió del carisma i espiritualitat cartoixana, així com promotor dels estudis històrics sobre el cenobi tianenc i de l'entitat Amics de la Cartoixa de Montalegre. Ha succeït en el càrrec a dom José Manuel Rodríguez, que portava quatre anys com a prior, el qual ha tornat a la cartoixa de Portacoeli (València). En la fotografia el veiem contemplant el mar des de la terrassa de la seva cel·la de vicari, fa un mes i mig. Durant més de vint anys ha estat també l'arxiver i bibliotecari del monestir. Ens alegrem molt de que el Pare Canals sigui el nou prior de Montalegre i també que sigui un antic alumne del Seminari Menor de la Conreria. Enhorabona ! (foto. JP)

dilluns, 19 de juny del 2017

MN. SERGI GORDO, NOU BISBE AUXILIAR DE BARCELONA

Mn. Sergi Gordo Rodríguez (Barcelona, 1967) ha estat nomenat bisbe auxiliar del l'Arquebisbat de Barcelona, juntament amb Mn. Antoni Vadell. Sergi Gordo va ser alumne del Seminari Menor de la Conreria on va estudiar el BUP (1981-1984) i després de ser ordenat sacerdot el 1992, va ser superior i formador del mateix Seminari Menor en l'última etapa de la Conreria (1992-1998). Posteriorment fou nomenat secretari canceller de l'Arquebisbat i canonge de la Catedral de Barcelona, càrrecs que ocupava actualment. Ha estat professor de la facultat de Filosofia i del Seminari Major. Des d'aquí el felicitem i el desitgem molta sort i bona feina en aquesta nova destinació, de tanta importància pastoral. Enhorabona! (foto extreta del web Catalunya Religió.cat)

dijous, 1 de juny del 2017

LA BÈTULA, MÍTIC AUTOBÚS


Molts dels que vam estudiar al Seminari de la Conreria vam sentir parlar de la Bètula, nom amb el que els alumnes de Badalona, Montgat i Tiana coneixen l'autobús que feia la línia Badalona - La Conreria - Mollet - Sabadell. Aquest bus era utilitzat per molts alumnes d'aquestes poblacions de la costa, a més dels de Sant Fost i Mollet, per pujar i baixar al Seminari. Però d'on li venia aquest mític nom de La Bètula? Doncs d'una empresa de transport de Badalona que en un principi es deia Agencia Bètulo; a La Vanguardia del 21 de juny de 1923 llegim: "Gran servicio de autos por la Agencia Betulo desde la estación de Ferrocarril de Badalona al hermoso restaurant de la Fuente de las Monjas". El 29 de setembre de 1928 trobem un altre notícia interessant: "Servicio a Montalegre con los autobuses verdes La Bétula al precio de 2,50 pesetas ida y vuelta a la Conrería y Font de les Monges". El 22 de setembre de 1931 llegim al mateix diari: "Accidente de autobús de la Bétulo, encargado del servicio de Badalona a Mollet, que se despeñó por un barranco de unos tres metros en el cruce de la carretera de Tiana con la de la Conrería. Hay tres heridos de consideración". Segons la premsa, la línia d'autobús de Badalona a la Conreria es va inaugurar oficialment el 6 de maig de 1923. Va ser doncs, entre 1923 i 1936 quan el nom de la Bètula es va consolidar, perquè era el nom de l'empresa, tot i que a vegades apareix la paraula acabada en o i altres en a. Als anys 1960, 70 i 80 les empreses que explotaven aquesta línia de bus ja no es deien La Bètula, sinó que eren la de Joan Bosch des de 1961, després a finals dels 70 l'agafà l'empresa d'autobusos Calet (o Kalet) de Martorelles, el 1997 l'empresa Salix Bus, després Plana, Hispania i des de fa uns anys la porta la famosa Sagalès. A la foto veiem un autobús del Calet, que en un principi eren de color marró fluix amb ratlles verdes i vermelles, i després passaren a ser blanc, amb les mateixes ratlles. Quants records ens porta La Bètula ! Informació estreta de La Vanguardia i de la web www.autobusesbcn.es/salix. 

dilluns, 8 de maig del 2017

JOSEP APELES SANTOLÀRIA

A finals del passat mes d'abril l'exalumne de la Conreria, Josep Apeles Santolària de Puey i Cruells va fer professió a la tercera orde dels Dominics en un acte celebrat a Madrid. I al novembre també va rebre a Roma el nomenament de familiar de l'orde dels Cavallers Teutònics. Josep Apeles va estudiar al Seminari Menor Diocesà de Nostra Senyora de Montalegre (la Conreria) del 1977 a 1983. Posteriorment cursà estudis eclesiàstics a Tortosa i a Roma, essent ordenat sacerdot a Itàlia el 1993. A partir de 1997 va fer-se famós en sortir de tertulià a diversos programes de televisió, però ja fa uns anys que viu en l'anonimat, dedicat a activitats vinculades a congregacions religioses i entitats culturals diverses. Des de fa dos anys resideix a Itàlia, i actualment treballa a la cúria de l'arquebisbe de la diòcesi de Ferrara-Comacchio, prop de Bolonya. Té publicat alguns llibres, entre ells: El Papa ha muerto ¡Viva el Papa!. Como cambia el poder en el Vaticano (Plaza & janés, 1997) i Historia de los Papas (Plaza & Janés, 1999). 

divendres, 24 de març del 2017

LES MONGES DE LA CONRERIA

Tots els que vam estudiar a la Conreria recordem les monges que s'encarregaven de la cuina i del menjador. Vivien en un edifici que havia estat construït el 1910 com a caserna de la Guàrdia Civil i que estava una mica separat del Seminari, però molt proper; el van batejar com a residència Natzaret. Les monges de la Conreria van arribar-hi el 1943 i van marxar el 1997, un any abans que el Seminari Menor tanqués les seves portes. Eren de l'orde de la carmelites (Germanes de la Verge Maria del Monte Carmelo). Entre les més recordades hi ha la germana Pilar Lluch (veure foto) que va arribar el 1943 i va morir a la Conreria el 1987, als 83 anys, tot un exemple d'humilitat i servei als altres. També recordem les germanes Fernanda i Pràxedes, entre moltes altres. Sempre estarem agraïts a la seva feina, callada i humil. 

diumenge, 22 de gener del 2017

DOS EXALUMNES PUBLIQUEN UN LLIBRE DE RAMON LLULL

Els antics alumnes de la Conreria, Joaquim Puigdemont i Joaquim Pujal (interns a la seva vegada en el seminari claretià de Montgat) han publicat recentment a Editorial Claret una adaptació al català actual del LLIBRE DEL GENTIL I DELS TRES SAVIS de Ramon Llull. Aquesta obra, la preferida per Llull, és també el llibre del diàleg. Diàleg entre el món creient i el no creient, i alhora diàleg entre les tres religions del Llibre: el judaisme, el cristianisme i l’islamisme.

Aquesta obra explica com un gentil, un home que no coneix Déu ni la resurrecció, empès per l’angoixa i la desesperació que li causa la idea de la mort i la desaparició física, surt de si mateix i del seu món i es posa en camí a la recerca de consol. Perdut enmig d’un bosc, arriba a trobar un camí i decideix seguir-lo.

Al mateix temps, tres savis, experts coneixedors cadascun de la seva fe, surten de la ciutat on exerceixen les seves ocupacions acadèmiques i es troben a l’inici de la caminada. Després de saludar-se amb amabilitat i respecte, decideixen fer camí junts. Al cap d’una estona arriben a un indret molt bonic on troben cinc arbres amb unes flors meravelloses i una dona, dona Intel·ligència, que els explica què són i què signifiquen aquelles flors. Intel·ligència instrueix els savis en el mètode de pensar i raonar que Llull proposa com a fonament del diàleg.

La trobada entre el gentil, el món no creient, i els tres savis, el món creient, es fa just en aquest lloc idíl·lic en què Intel·ligència ha deixat els tres savis i els cinc arbres. Aquí els tres savis expliquen al gentil l’existència de Déu i de la resurrecció, cosa que l’omple d’alegria. Però, al mateix temps, també és aquí on el gentil posa en qüestió la realitat religiosa dels creients, que apareixen dividits pel que fa a la manera com articulen la seva fe.