MOSSÈN JOAN ROVIRA, IN MEMORIAM

UNA CARTA SOBRE MN. JOAN ROVIRA A CATALUNYA CRISTIANA

Aquest cap de setmana s'ha publicat a Catalunya Cristiana, la carta d'una feligresa que seguidament reproduïm per seu contingut emotiu i sincer: "Recordant Mn. Joan Rovira. Mn. Joan Rovira Rodríguez, rector de l'església de Sant Ramon de Penyafort, va morir el passat 29 d'octubre. El seu cor, el seu gran cor, va deixar de bategar. Va arribar fa nou anys procedent de Sant Andreu de Llavaneres. 
El vaig conèixer el febrer de 2008, quan va celebrar la missa exequial de la meva mare. Les seves emotives paraules em van captivar. Les seves profundes homilies sobretot quan se sortia del guió, la seva veu vibrant i sensible, mai et deixaven indiferent, arribaven al fons. Fàcilment et senties identificada, a vegades fins a l'emoció. De caràcter impulsiu i oratòria fàcil, li brollaven les paraules del cor. 
Temps després, vaig començar a assistir a la celebració del diumenge al vespre. A la sortida ens reuníem a l'atri. Èrem cinc o sis; compartíem inquietuds però sobretot, soledats. Ens donaven les deu de la nit i ens acomiadàvem amb tristor. Ja res no serà igual. 
Mn. Joan, li demano que m'ajudi a practicar les seves homilies, a resar el Parenostre com si fos la primera vegada, i també a Mn. Carles. La veritat, mossèn, la meva vida cristiana va canviar quan el vaig conèixer. Guardi'm un raconet en el cel. El recordaré sempre. ADELA VIVES. Barcelona" (Catalunya Cristiana, 30 de novembre de 2014, pàg. 13). 

NOTÍCIA DE LA SEVA DEFUNCIÓ

El passat 29 d'octubre va morir als 73 anys Mn. Joan Rovira Rodríguez, prevere de l'arxidiòcesi de Barcelona. Mn. Joan Rovira va ser superior del Seminari Menor de la Conreria del 1977 fins al 1982. Va ser tutor de diversos cursos de BUP i professor de religió i llengua, tant a EGB com a Secundària. Les seves exèquies van tenir lloc el dia 1 de novembre a les 11 h a la parròquia de Sant Ramon de Penyafort, a Barcelona, d'on era rector. Mn. Carles Mas de Xaxars, successor seu a la parròquia i com ell, antic superior del Seminari Menor, ens convida a la missa exequial pel seu etern descans que té lloc el dilluns 24 de novembre a les 20 h, a la mateixa parròquia de Sant Raimon de Penyafort. Descansi en Pau.

NOTÍCIES DE LA CARTOIXA DE MONTALEGRE

De tant en tant ens arriben noves de la cartoixa de Montalegre, monestir que com ja sabeu està molt vinculat al Seminari Menor (de fet els cartoixans eren i són els propietaris de la Conreria). Algunes novetats són: aquest estiu han estat pintades totes les façanes i parets del Pati d'Honor, de color blanc trencat i al mig del pati s'ha plantat gespa. També s'han efectuat obres de remodelació i renovació de les cel·les o casetes que donen al mar. Aquestes són les cel·les més utilitzades pel monjos (actualment n'hi ha dotze cartoixans i el prior o rector és des de fa un any i mig dom José Manuel Rodríguez). L'associació d'Amics de la cartoixa de Montalegre està preparant el Congrés Internacional sobre l'orde que se celebrarà a Barcelona la tardor del 2015, amb motiu dels 600 anys de la fundació del monestir de Montalegre el 1415. Seguirem informant. 

HA MORT EL PROFESSOR JOSEP CERVERA

Ens ha arribat una trista notícia: ha mort el professor Josep Cervera Alemany, que va impartir classes de Ciències Socials i Història al Seminari Menor de la Conreria de 1975 a 1998, quan el centre va tancar. Els últims anys havia estat professor a l'Escola Vedruna de Gràcia (Barcelona). Va ser enterrat ahir dia 1 d'octubre. Tenia 62 anys. El Sr. Cervera va ser un professor que va marcar una època, era molt didàctic, tenia una bona oratòria i sabia connectar i transmetre els seus coneixements als alumnes. Expressem el nostre condol a la família.

En el seu homenatge i record, adjuntem algunes fotos que teníem al nostre arxiu. La primera, Josep Cervera en un partit de futbol professors-alumnes, any 1979: drets: Lahoz, Ribas, Jiménez, Diego, Ramon, Pujol, Jordà, Herrero, Uribe, Joan Trepat (professor) i Bou. Ajupits: Manzano, Villalba, Mn. Carles Mas, Mn. Agustí Viñas i Josep Cervera. A sota, el curs de 6è d'EGB al pati de Focus o Acàcies amb el Sr.Cervera, any 1976 (fotos cedides en el seu moment per Esteve Ribas). DESCANSI EN PAU, SR. CERVERA.

Partit de futbol a la Conreria, 1979

Josep Cervera i el curs de 6è d'EGB, pati de Focus, 1976

RECORDANT L'INICI DE CURS

Mitjans de setembre. Inici de curs a la Conreria. Molts records: els nervis dels nois que entraven per primer cop al Seminari. Era un món desconegut per a ells, alguns estaven contents, altres una mica espantats, la majoria espectants i quasi tots amb un sentiment d'enyorament per la família. Eren molts d'ells nois de només 11 anys que per primer cop dormirien fora de casa...quatre dies per setmana. Entre la majoria de veterans, els que ja havien estat en cursos anteriors, predominava l'alegria de veure els companys que feia tres mesos que havies perdut de vista. Salutacions, somriures, converses, bromes...Els grups o colles ja es tornaven a juntar. Si eres de Primària (EGB) passaves als dormitoris col·lectius de la part vella, si eres de Secundària (BUP) a les habitacions individuals de la part nova. Deixàvem les maletes i bosses i fèiem els llits sota la supervisió i ajuda de les mares.

Normalment aquella tarda hi havia una Missa d'inici de curs a la que assistien alumnes, pares i superiors. Després les famílies marxaven i el Seminari iniciava la seva vida normal. Reunions per classes amb els tutors. S'ens donaven les primeres instruccions, el calendari escolar i un full amb els horaris de classes. Primers comentaris: Ostres ! Tenim a tal de Mates i a tal d'Història, i de Llengua a tal i qual!.

Hora de sopar. A les taules, que normalment eran de quatre, ja t'agrupaves amb els teus amics. Es formaven també els primers grups de "torners" o sigui els alumnes que cada setmana i de forma rotativa durant el curs, anaven i venien de la cuina per portar el menjar i recollir els plats. Recordo aquelles jerres de plàstic i aquells gots tipus duralex. Aquells sopars amb sopa, macarrons, fideus o patates bullides. I els dijous paella per dinar, com mana la tradició.

Eren temps de Mn. Antoni Oriol, Mn. García-Die, Mn. Jordi  Sotorra, Mn. Jaume Masvidal, Mn. Antoni Nel·lo, Mn. Agustí Viñas, Mn. Joan Rovira, Mn. Carles Mas de Xaxars, Mn. Lluís Martínez, Mn. Joan Vila, Mn. Francesc Nicolau, Mn. Manel Tort, Mn. Jaume Sust, Mn. Leandre Casamor, Sr. Josep Cervera, Sr. Joan Trepat i un llarg etcètera. Han passat en molts casos 30 i 40 anys...Com passa el temps!

NOVA NOVEL·LA DE VÍCTOR DEL ARBOL

L'antic alumne del Seminari de la Conreria, Víctor (Victoriano) del Árbol ha publicat una nova obra: Un millón de gotas, una novel·la negra amb la qual comença ja a consolidar la seva carrera. L'any passat va publicar Respirar por la herida, i dos anys abans La tristeza del Samurai, un autèntic best-seller a França. Les seves narracions han estat traduïdes i publicades a més de 10 països. Del Árbol va néixer a Barcelona el 1968 i durant vint anys va ser mosso d'esquadra. Des de fa un temps es dedica completament a la literatura i el seu nom s'ha fet un lloc en el món dels escriptors professionals espanyols. Ens alegrem en veure que un exalumne del nostre col·legi-seminari triomfa i ens fa pensar que potser fou a la Conreria on se li va plantar la llavor de l'amor a les lletres. 

REVISTES EDITADES PELS ALUMNES

Un fet interessant de la vida del Seminari Menor de la Conreria és que en diverses èpoques els alumnes, especialment els dels cursos superiors, van editar unes revistes o butlletins de circulació interna. De forma casual i quasi miraculosa ens han arribat alguns exemplars que són aquests: El Nostre Esplai, núm. 1 (setembre 1965); Comunidad (novembre 1976), El Conreu, núm. 0 (setembre 1977) i 7 (març 1978), La Nostra Veu, 6 (març 1986), 8 (maig 1986), La Nostra Veu III Època, 4 ( juny 1989), i 5 (abril 1990), Seminari School Magazine (maig 1995). En aquestes revistes hi havia escrits dels alumnes i dels superiors, entrevistes a professors, notícies del Seminari i altres temes diversos. 

Per exemple, al número de novembre de 1976 de la revista Comunidad, editada pels de COU trobem escrits de superiors com Mn. Fornells (director espiritual), Mn. Antoni Oriol (vicerector), Mn. Jordi Sotorra (superior) i un poema de Mn. Manuel Tort. Hi ha col·laboracions dels alumnes amb textos de Carlos Tomàs Torres (8è EGB), Almeda (1r BUP) , Josep Iborra (COU) i José (COU). Hi ha també una entrevista a Mn. Jaume Fàbregas on respon preguntes sobre jaciments arqueològics propers a la Conreria com Les Maleses, dolmen Fàbregas i Penja-Bocs. Després hi ha uns textos de pensament i reflexió signats per Manolo (COU) i Juan Antonio Gil (1r BUP). La revista acaba amb unes breus seccions de "Chistes y pasatiempos" i "Deportes". Era bilingüe, amb textos en català i castellà. A través d'aquestes publicacions es poden reconstruir aspectes curiosos de la vida del Seminari i del seu funcionament intern.
Demanem als antics alumnes que en tinguin alguns exemplars d'aquests butlletins, que ens els facin arribar digitalitzats al correu de la web: seminariconreria[arroba]gmail.com. Moltes gràcies!!

EL CAU, EDIFICI EMBLEMÀTIC DE LA CONRERIA

El restaurant El Cau, situat just davant del Seminari, en el terme de Sant Fost i tocant ja al de Tiana, és un lloc molt recordat per tots els que vam estudiar a la Conreria. Aquest edifici va ser construït el 1916 per iniciativa del pintor badaloní Llorenç Brunet (1873-1939). Aquest artista, que tenia casa també a Tiana, va voler crear un xalet-museu a l'estil del Cau Ferrat de  Sitges, però molt més modest, en un terreny cedit pels propietaris de la urbanització de la Colònia-Bosc de la Conreria, els Srs. Artigas i Arnús. Quan es va inaugurar va ser batejat com a Cau Brunet i contenia pintures i dibuixos d'aquest artista, bastant famós en aquella època. A la part de dalt del Cau hi havia un mirador protegit del sol per uns toldos, i en una de les portes de baix es venien refrescos als turistes i excursionistes. Ja després de la Guerra, cap al 1940, s'hi instal·là el Luciano Blasco, contractat com a guarda de la urbanització i que al mateix temps va obrir un modest bar que amb el temps donaria pas al restaurant que tots vam conèixer i que encara funciona regentat pels descendents de la família Blasco. Una filla del Luciano, la Sra. Montserrat, va ser l'encarregada de la neteja dels Seminari molts anys. El Cau, doncs, està molt present a la memòria dels seminaristes i dels seus familiars, perquè alguna que altre vegada tothom hi va anar a beure algun refresc o a menjar. Per a més informació veure: "El Cau Brunet 1916", publicat a Campsentelles, volum 15, Sant Fost, 2012. 

KIKU MISTU, UN ARTISTA SINGULAR

Els que van estudiar a la Conreria a la segona meitat dels setanta i primers anys dels vuitanta encara recordaran un noi que tenia unes grans aptituds artístiques, tant per al teatre com per al cant i la música: el Quico Molina. Anys després de deixar el col·legi va aparèixer ja com a Kiku Mistu, fundant a Barcelona el Centre Cultural Imaginari. El 2003 Kiku Mistu i el seu company d'aventures artístiques, Amai, van marxar al poblet de Segura (Conca de Barberà, Tarragona), on en una casa vella van instal·lar el seu centre artístic, anomenat des fa dos anys Casa Gran de Kiku Mistu. La Casa Gran, com diuen ells mateixos, "vol ser un lloc de pas, de peregrinació, d'estada, de pau, d'acollida, de transformació, de creació...és la casa de tot i de tots. La nostra casa, la vostra". El Kiku s'autodefineix com un artista multidisciplinar, humanista i filàntrop, un poeta de la vida. Actualment ell i el seus col·laboradors porten a terme l'espectacle / experiència "El Camí / Homo Viator", i a l'estiu d'aquest any estrenaran el seu nou projecte "The Last Cabaret".  A la Casa Gran també es fan cursos i tallers d'imaginació i creativitat, meditació creativa, sopars literaris "El Cenacle /Homo Festivus", excursions a cavall i a peu. En definitiva que Kiku Mistu és, sense cap dubte, un dels artistes més singulars que han sorgit de la Conreria. Podeu trobar més informació al blog: http://lacasagrandekikumistu.blogspot.com.es i també al web: http://www.kikumistu.com. 

CANÇÓ A LA MARE DE L'ALEGRIA



Internet és un pou de sorpreses i fa poc hem trobat a Youtube una cançó dedicada a la Mare de Déu de l'Alegria. Està composada per mossèn Joaquim Fluriach, que fou alumne del Seminari Menor de la Conreria de 1979 a 1983. Segons consta al mateix Youtube va ser penjada el maig de 2011 i el noi que la toca és Oriol Sabé. Cal recordar que la patrona del Seminari de la Conreria era la Mare de Déu de l'Alegria (Montalegre), que es pot venerar a l'ermita de l'Alegria de Tiana. La foto que adjuntem és la que correspon a la placa de ceràmica que hi ha a la façana de l'edifici antic de la Conreria. Si voleu escoltar, doncs, aquesta melodia aneu a Youtube i la trobareu.