ANUNTIO VOBIS GAUDIUM MAGNUM: HABEMUS PAPAM

Els catòlics ja tenim un nou Papa: el cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio, que ha pres el nom de Francesc. Ha estat una sorpresa, ja que no es trobava entre els favorits. És jesuïta i sembla una persona humil i senzilla, fet que confirma que s'hagi posat el nom de Francesc, en record de sant Francesc d'Assís, conegut com "il poverello". Es tracta del primer papa hispanoamericà de la Història. Benvingut Sant Pare Francesc! Que Déu beneeixi i il·lumini el seu camí i el seu pontificat. 

A la Conreria, com a seminari catòlic, les morts i eleccions dels Papes es vivien amb molta intensitat. Com a fet il·lustratiu publiquem un breu escrit que ens ha enviat un exalumne del Seminari Menor i que publiquem literalment: "Cada vez que muere un Papa y se elige uno nuevo, me viene a la memoria la muerte de Juan Pablo I a finales de septiembre de 1978. Yo cursaba entonces 7º de EGB en el Seminario de la Conrería y este Papa (el Papa de la Sonrisa, lo llamaban) sólo llevaba un mes al frente de la Iglesia. Habíamos empezado las clases de la mañana y vinieron a nuestra aula a avisar al profesor y a todos nosotros: "¡El Papa ha muerto, el Papa ha muerto!". Todos nos quedamos impactados, a pesar de que sólo éramos niños y adolescentes. Los mosenes estaban consternados y nos dijeron que se suspendían las clases y que íbamos todos a la capilla, la grande, situada en el primer piso de la parte antigua. Nuestro tutor era Mn. Antoni Nello y el rector Mn. Antoni Oriol. Fueron momentos muy impresionantes para todos nosotros y en aquellos momentos rezamos por el Papa muerto y por su sucesor y nos sentimos unidos espiritualmente a toda la comunidad católica universal. Estos son mis recuerdos de aquel día de septiembre de 1978".

PEDRERA D'ESCRIPTORS

El Seminari de la Conreria ha estat una autèntica pedrera de professionals, artistes, escriptors, a més de mossèns. En aquest cas us parlarem d'escriptors. Un dels exemples més actuals és el de VICTOR DEL ÁRBOL (Victoriano) (foto de dalt), alumne de la Conreria a primers dels anys vuitanta. Del Arbol és ja un escriptor totalment professional que fins fa poc compaginava l'escriptura amb la seva feina com a funcionari autonòmic. El 2003 va ser finalista del premi Fernando Lara amb la novel·la El abismo de los sueños. El 2006 va guanyar el premi Tiflos i el 2011 va publicar La tristeza del samurai, amb editorial Alrevés, que ja s'ha traduït a 10 idiomes i que ha estat un gran èxit de vendes a França, on la revista Le Point li va atorgar el premi Le Prix du polar 2012 a la millor novel·la negra europea. Ara ha tret un nou títol Respirar por la herida. Del Arbol té la seva pròpia web: www.victordelarbol.com. 

L'altre cas del que us volem parlar és del periodista GOYO MARTÍNEZ MIGUÉLEZ, alumne també als anys vuitanta, veí de Mollet del Vallès, que també ha publicat alguns llibres com l'assaig Pido la palabra. Víctimas del terrorismo. Una crónica (Editorial Lectio, 2008) i més darrerament la novel·la El espía de Madrid: Barcelona 1936 (Editorial Medialive, 2011). Està a punt de sortir la seva propera obra, publicada per Editorial Planeta. Goyo té un blog titulat El cafè romàntic.