
Aquesta obra explica com un gentil, un home que no coneix Déu ni la
resurrecció, empès per l’angoixa i la desesperació que li causa la idea de la
mort i la desaparició física, surt de si mateix i del seu món i es posa en camí
a la recerca de consol. Perdut enmig d’un bosc, arriba a trobar un camí i
decideix seguir-lo.
Al mateix temps,
tres savis, experts coneixedors cadascun de la seva fe, surten de la ciutat on
exerceixen les seves ocupacions acadèmiques i es troben a l’inici de la
caminada. Després de saludar-se amb amabilitat i respecte, decideixen fer camí junts.
Al cap d’una estona arriben a un indret molt bonic on troben cinc arbres amb unes
flors meravelloses i una dona, dona Intel·ligència, que els explica què són i
què signifiquen aquelles flors. Intel·ligència instrueix els savis en el mètode
de pensar i raonar que Llull proposa com a fonament del diàleg.
La trobada entre el gentil, el món no creient, i els tres savis, el món
creient, es fa just en aquest lloc idíl·lic en què Intel·ligència ha deixat els
tres savis i els cinc arbres. Aquí els tres savis expliquen al gentil l’existència
de Déu i de la resurrecció, cosa que l’omple d’alegria. Però, al mateix temps, també
és aquí on el gentil posa en qüestió la realitat religiosa dels creients, que
apareixen dividits pel que fa a la manera com articulen la seva fe.