BON NADAL!

Us desitgem un Bon Nadal i un feliç any 2022 a tots aquells exalumnes, antics professors i superiors que ens consta que de tant en tant mireu aquest blog, i en general a tots els internautes que visiten també aquesta web sobre l'antic Seminari Menor de la Conreria. ¡Feliz Navidad! Próspero Año 2022!

Foto: la Conreria, nevada, gener de 1914, fotografies realitzades per Lucien Roisin, que fou acompanyat pel pintor Llorenç Brunet. (Sortí una crònica d'aquesta nevada a La Vanguardia, 20 de gener de 1914).

TROBADA ANUAL DE LA PROMOCIÓ 1977-1983

El 23 d'octubre va tenir lloc la trobada anual de la promoció de 1977-1983 de la Conreria, els nascuts el 1966. Enguany es va celebrar a Santa Margarida i els Monjos, essent Mn. Valentí Alonso, membre del curs, l'amfitrió. La diada va consistir en una visita guiada a l'antic aeròdrom de l'Aviació republicana, un dinar i després una estona de tertúlia i berenar al pati de la rectoria parroquial. Aquest curs es reuneix cada any des del 1984, a excepció del 2020 per causa de la pandèmia del Covid-19. Al final van ser disset els exalumnes seminaristes que van assistir a aquesta entranyable jornada. 

EL BISBE RAMON BUXARRAIS, ALUMNE DE LA CONRERIA

Un altre alumne il·lustre que va passar pel Seminari Menor de la Conreria va ser el bisbe emèrit de Màlaga, Monsenyor Ramon Buxarrais Ventura. Nascut a Santa Perpètua de Mogoda el 1929, actualment viu retirat a Melilla, en un Centre Assistencial, on va arribar el 1991. Buxarrais va estudiar al Seminari Menor de Montalegre entre 1942 i 1946. Ordenat sacerdot el 1955, va tenir diversos destins parroquials a Barcelona, Lliçà d'Amunt, Antofagasta (Xile) i Granollers, fins que el 1971 és nomenat bisbe de Zamora. El 1973 el Papa el nomena bisbe de Màlaga, càrrec al qual renuncia el 1991. És un prelat molt estimat allà on ha passat, mostrant sempre una especial atenció pels pobres i desvalguts. 

En un llibre entrevista publicat el 1992 trobem aquestes paraules sobre el Seminari de la Conreria: "El Seminario Menor de Barcelona está situado en los montes de la Conrería, a unos quince quilómetros al norte de la ciudad. Es un lugar sano; pero en aquellos años (1942-1946), sin estufa alguna, los inviernos se pasaban mal. Los operarios diocesanos eran los educadores y profesores. A pesar de las críticas que se les han hecho, yo conservo buen recuerdo de cada uno de ellos. Les estoy agradecido. 

Del  Seminario Menor tengo un recuerdo agridulce. La disciplina era dura, como lo era en cualquier internado de aquellos años. Una falta grave o la reiteración de faltas leves merecían la expulsión. Pero fue, precisamente en aquel tiempo que yo comencé a conocer más a Jesucristo y a amarle sinceramente. Fue tiempo de fervor. El fervor que, tal vez, falta actualmente en algunos de nuestros seminarios. Es necesaria la razón, sin duda, pero no se puede olvidar el corazón. En la formación cristiana de los jóvenes el afecto tiene su importancia." (Julián Sesmero, "Buxarrais. Confesiones de un obispo que no quiso serlo". Valencia: Edicep, 1992, p. 29). 

Hem cregut interessant i curiós reproduir aquest fragment sobre la Conreria, perquè Mons. Buxarrais ha estat un personatge molt destacat dins l'església espanyola en el darrer terç del segle XX. Encara viu a Melilla, amb quasi 92 anys d'edat.

MOSSÈN SEGIS ES JUBILA

Recentment hem sabut que Mossèn Segimon García Ramiro (Mossèn Segis), es jubila, després de molts anys de tasca pastoral al capdavant de les parròquies del centre de Mataró (Sant Josep i Santa Maria) i de Vicari Episcopal del Maresme. Mn. Segis va néixer a Rollán (Salamanca) el 1941 i va ser ordenat sacerdot el 1964. Va estudiar al Seminari Menor de la Conreria, d'on també va ser professor en una etapa molt breu, en concret el curs 1982-1983, on va donar l'assignatura de Literatura Castellana a 3r de BUP i a d'altres cursos, per això alguns el recordem. Ell ens parlava de figures emblemàtiques de la literatura castellana com la Trotaconventos, la Celestina, el Lazarillo i altres personatges literaris, i ens va fer llegir alguns capítols del Quixot. Les seves classes eren divertides, perquè a vegades feia comentaris de l'actualitat del moment o dels seus records de quan va estar a la Conreria. Ara, amb 80 anys, es retira, ja mereix un descans, i per això li desitgem una bona jubilació en companyia dels seus familiars i amics. 

UN CURIÓS REPORTATGE DE L'ANY 1952

Ha arribat fa poc a les nostres mans un exemplar del butlletí SEMINARIO que editava als anys 50, el Seminari Major o Conciliar de Barcelona. En el seu número 73 d'abril de 1952 va publicar un reportatge especial sobre el Seminari Menor de la Conreria, en el qual incloïa la visita del bisbe Modrego al petits seminaristes. Reproduïm alguns dels deliciosos comentaris: 

"En la montaña donde se respira aire puro y se está más cerca del cielo. Pero con los pies bien asentados en la tierra. Doble símbolo de sublisme idealismo y profunda realidad. Es la postura más sacerdotal: la mirada siempre en Dios y pisando el polvo de muchos caminos". 

"Es en la cumbre de Montalegre, asiento de nuestro Seminario Menor, donde el sol cae de lleno y derrama con profusión la fecundidad en las plantas, los colores en los pétalos y la alegría en los pequeños corazones de los seminaristas benjamines. Andan hoy, primer domingo de Cuaresma, sonrientes, joviales como siempre, pero formales y atentos con sus familiares a la hora de las visitas por la espaciosa plaza que se extiende delante de la fachada. De pronto, un rumorcillo se esparce como  reguero de pólvora y cunde la voz siempre festiva de que el señor Obispo está a punto de llegar... los corazones se aceleran, se dilatan las pupilas, se desatan las lenguas y los rostros se muestran placenteros. Una bocina, cuyo sonido no da lugar a duda, advierte de que se aproxima por momentos y las palmas rompen en aplausos..."

MONSENYOR SAIZ MENESES, ARQUEBISBE DE SEVILLA

El 12 de juny Mons. Josep Angel Saiz Meneses prendrà possessió com a arquebisbe de Sevilla. Com ja hem comentat altres vegades, Saiz Meneses va ser alumne del Seminari Menor de la Conreria on va estudiar als anys 70, en època de Mn. García-Die, com a rector, i de Mn. Oriol com a vicerector. Ordenat sacerdot a Toledo el 1984, tornà a Barcelona el 2001 com a bisbe auxiliar. El 15 de juny de 2004 va ser nomenat bisbe de la nova diòcesi de Terrassa, al front de la qual ha estat 17 anys. Entre la seva obra pastoral destaca la posada en marxa del Seminari Menor de Terrassa, que en una quinzena d'anys ha donat 42 sacerdots. Li desitgem molta sort en el seu nou destí pastoral. 

MN. JOSEP CARDÚS IN MEMORIAM

Ja fa uns mesos (el 31 d'octubre de 2020) va morir a Granollers, Mn. Josep Cardús i Grau, natural de Terrassa (1930), que va estudiar al Seminari Menor de la Conreria. Capellà i activista cultural, va arribar el 1957 a la parròquia de Marata (les Franqueses del Vallès) on va estar 63 anys com a rector. També ho va ser de Corró d'Amunt des del 1986. A Marata es va integrar plenament, essent un dels fundadors del Centre Cultural i impulsor dels cicles "Concerts a Marata". També va ser membre actiu de l'Associació Cultural de Granollers, dels Amics de la cartoixa de Montalegre, així com gran defensor del territori vallesà contra el Quart Cinturó, de la llengua catalana i també d'Occitània. Molt estimat pels seus feligresos i veïns, el 2017 l'Ajuntament li va atorgar la Medalla d'Honor de les Franqueses. Un gran exemple de sacerdot al servei del poble on va ser destinat. Descansi en pau.