Avui ens acomiadem d’en Gregori,
un amic, un company i, per a molts de nosaltres, els que vam passar per La
Conreria, un tros de vida compartida,
que ja mai no serà igual.
La seva mort sobtada, als 60
anys, ha vingut com un lladre en la nit i ens ha deixat desconcertats i amb un
buit que costa d’encaixar.
En Gregori, en Goyo per
nosaltres, era una d’aquelles persones que no passen desapercebudes. Tenia el
do d’escoltar, de fer costat, de fer més lleugers els dies difícils i més plens
els dies bons. Sempre amb una paraula amable i amb les seves cançons, capaç de desarmar tensions i dibuixar
somriures.
La seva amistat era d’aquelles
que es recorden tota la vida: sincera, constant, generosa. En moments com
aquest entenem millor que mai, com d’afortunats hem estat de poder compartir
junts aquest camí.
Hem pogut gaudir també durant els
últims anys de les trobades de companys, on ell continuava sent un vincle
important amb el nostre pas pel Seminari Menor, donada la seva condició de
professor i excompany de professors.
Va fer de professor, la seva vocació, especialment a La Conreria,
que tant estimava, mestre de molts alumnes que, sense ser-ne conscients,
marcaran el futur del nostre poble i del món. El que ell va transmetre als seus
alumnes, ells ho ensenyaran als seu fills. Gràcies al seu exemple i als
coneixements transmesos en els que l'envoltaven, sense fer soroll, ha ajudat a
transformar vides.
Però avui no sols plorem la seva
absència; també celebrem la seva vida, els records compartits, les converses
que encara ressonen, els moments que continuen vius entre nosaltres. La petjada
que deixa és fonda i perdurable.
Hi ha un poema escocès per acomiadar un ésser estimat que
diu:
Pots plorar perquè ja no hi és o pots somriure perquè ha viscut;
pots tancar els ulls i pregar que torni o pots obrir-los i veure la seva petjada;
el teu cor pot estar buit perquè ja no el pots veure o pot estar ple d'un amor compartit.
Pots plorar, tancar la teva ment, sentir el buit i donar l'esquena,
o pots fer el que a ell li hauria agradat: somriure, obrir els ulls, estimar i continuar.
Goyo, gràcies per tot el que has
donat sense esperar res a canvi. El teu record ens acompanyarà sempre, i en
cada gest de bondat, en cada rialla, en cada moment de calma, tornarem a trobar
una mica de tu.
Descansa en pau, amic.
Nosaltres
seguirem caminant, ens continuarem trobant, et recordarem, i creu-me, estic
segur que ens retrobarem. Amb tu sempre
al cor.
Els teus amics de la Conreria
Antonio, Albert,
Ángel, Carlos, Carles, Cristóbal, Francesc, Fidel, Ignasi, Jesús, Joan Josep, José,
Josep, Kiko, Luis, Narcís, Pere, Ramon, Xavier.
(van estudiar amb ell part d'EGB i el BUP al Seminari Menor de Barcelona (La Conreria) Tiana)
