EL RESTAURANT EL CAU HA TANCAT

Fa unes setmanes que el restaurant El Cau, situat davant de l'antic Seminari Menor, ha tancat les seves portes, després d'uns 80 anys d'activitat continuada (el 1943 ja existia un petit bar). Durant tot aquest temps ha estat regentat per la família Blasco. L'edifici original de El Cau es va construir el 1916, quan era només una torre rodona en la qual es va instal·lar el cau-museu del pintor badaloní Llorenç Brunet, estiuejant a Tiana. Fou després de la Guerra Civil quan el guarda de la Colònia Bosc, Luciano Blasco i la seva família, van començar a viure-hi i a fer anar un petit bar i restaurant, al qual acudien excursionistes i també familiars dels seminaristes. 

Per als que vam estudiar al Seminari Menor de la Conreria, El Cau és un lloc quasi mític i sempre present en la nostra memòria col·lectiva, on a vegades alguns agosarats hi anaven d'amagat a buscar algun refresc o cerveses. Sembla ser que la crisi provocada per la pandèmia del covid ha provocat finalment el tancament d'aquest entranyable restaurant. 

La foto que posem és de la col·lecció del Sr. Toffoli de Tiana) Tot i que s'hi llegeix La Conreria - Tiana (telèfon 3), en realitat, és del terme de Sant Fost de Campsentelles, el que passa és que el telèfon depenia de la centraleta de Tiana. De fet a l'Arxiu Municipal de Sant Fost es conserva la llicència d'obra del Cau Brunet de 1916. 

EXPOSICIÓ D'HOMENATGE A MN. MARTÍ BONET

 

Recentment s'ha inaugurat l’exposició Fides ex auditu. Mig segle amb el patrimoni de l’Església, que es pot visitar fins al 7 de juny al Museu Diocesà de Barcelona i a la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona. L'objectiu d'aquesta exposició és commemorar els cinquanta anys del nomenament del Dr. Josep Maria Martí Bonet com a director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona i de l’esmentada Biblioteca.

Mn. Martí Bonet va ser superior i professor al Seminari Menor de la Conreria als anys seixanta, en concret entre 1962 i 1967. Mn. Josep M. Martí ha esdevingut un referent i autèntic mestre per a investigadors i professionals del patrimoni cultural i documental de l’Església. 

A la inauguració va estar present Mn. Josep M. Turull, director de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, i també exalumne de la Conreria, el qual va fer referència a la celebració dels 250 anys de la creació d'aquesta biblioteca, dels quals una part important tenen l'empremta del Dr. Martí Bonet. També va recordar que va conéixer l'homenatjat quan era un jove seminarista de 18 anys.

L'exposició Fides ex auditu. Mig segle amb el patrimoni de l'Església ofereix al visitant un complet recorregut per la biografia de Mn. Martí Bonet i una síntesi de la seva tasca en els diferents àmbits del patrimoni cultural de l'Església (arxiu, museu, catedral, biblioteca...), a través de textos i una selecció acurada de peces i documents.  Us aninem a visitar-la!

(informació extreta de Catalunya Cristiana, 8 d'abril de 2022; foto: Rafa Sanahuja). 

EL CARTOIXÀ QUE VA ESTAR A HIROSHIMA

Foto: els tripulants del bombarder d'Hiroshima

Els que vam entrar al Seminari de la Conreria el 1977 vam sentir explicar a alguns dels veterans una història que ens va cridar molt l'atenció: A la veïna cartoixa, deien, hi havia un monjo americà que havia estat un dels pilots que va llençar la bomba atòmica sobre Hiroshima. Aquesta llegenda va quedar ben aviat oblidada, però amb els pas dels anys hem pogut trobar més informació al respecte, que ara us exposem. Resulta que el 1962 tant un telenotícies de la RAI com el setmanari milanès Oggi havien donat la notícia de que un dels pilots del B-29, Enola Gay, que havia bombardejat Hiroshima, es trobava a la cartoixa de Serra San Bruno (Calàbria). El seu nom: sergent Leroy Lehmann, originari d'Illinois. El rebombori que es va formar va ser considerable i van ser diversos els periodistes que es van presentar al monestir preguntant pel ja famós pilot. Els monjos van penjar a la porta un cartell que deia: "Nella Certosa non c'è il pilota di Hiroshima. Non disturbate la quiete del convento." 

La notícia va saltar de seguida fora d'Itàlia i la prova és que a casa nostra el diari "Los Sitios" (avui Diari de Girona) va publicar el 4 de desembre de 1962 una notícia a tota pàgina que deia: "El cartujo del bombardeo de Hiroshima. El antiguo aviador Leroy Lehman, ha encontrado la paz". L'article signat per J.V. Gay donava total veracitat a les notícies arribades d'Itàlia i en donava més detalls: el pilot americà traumatitzat pel que havia passat a Hiroshima, tornà a EEUU, però decidí fer-se religiós, cartoixà en concret. Vingué a Europa, arribant al port de Barcelona, des d'on marxà a la cartoixa de Miraflores (Burgos). Allà estigué un breu temps i seguidament anà a Serra San Bruno, Itàlia. Canvià el seu nom pel de pare Anthony. També en va publicar una notícia semblant, però més curta, el diari El Faro de Vigo, el 7 de novembre del mateix any.

Anys després diversos periodistes italians van indagar a fons sobre aquest misteriós cas i el que van trobar és que a Serra San Bruno havia ingressat un antic militar americà, Anthony Lehmann, que havia estat servint a la guerra de Corea (1950-1953). D'allà el van destinar al Japó, on va visitar Hiroshima, i va quedar fortament impressionat per la devastació de la ciutat màrtir nipona. Un cop deixà l'exèrcit ingressà a l'orde cartoixana i va passar per les cartoixes de Pisa i Serra San Bruno, on explicava a vegades les seves vivències de guerra i la seva visita a Hiroshima. Tony Lehmann passà després a l'orde jesuïta i morí als Estats Units el 2001. Vet aquí l'origen d'aquesta curiosa història que es va anar deformant, i adornant: de ser un testimoni d'Hiroshima, passà a ser considerat un dels tripulants de l'Enola Gay, i ja de retruc, alguns van dir que el pilot estava o que havia passat per Montalegre. Per últim dir que una versió diferent de la llegenda situava el pilot a l'antiga cartoixa del Paular, a la serra de Madrid, hipòtesi també llegendària. El que sí era cert és que un antic conseller del president Truman havia arribat al Paular als anys cinquanta, on morí, essent enterrat allà. /  Xavier Pérez G.

BON NADAL!

Us desitgem un Bon Nadal i un feliç any 2022 a tots aquells exalumnes, antics professors i superiors que ens consta que de tant en tant mireu aquest blog, i en general a tots els internautes que visiten també aquesta web sobre l'antic Seminari Menor de la Conreria. ¡Feliz Navidad! Próspero Año 2022!

Foto: la Conreria, nevada, gener de 1914, fotografies realitzades per Lucien Roisin, que fou acompanyat pel pintor Llorenç Brunet. (Sortí una crònica d'aquesta nevada a La Vanguardia, 20 de gener de 1914).

TROBADA ANUAL DE LA PROMOCIÓ 1977-1983

El 23 d'octubre va tenir lloc la trobada anual de la promoció de 1977-1983 de la Conreria, els nascuts el 1966. Enguany es va celebrar a Santa Margarida i els Monjos, essent Mn. Valentí Alonso, membre del curs, l'amfitrió. La diada va consistir en una visita guiada a l'antic aeròdrom de l'Aviació republicana, un dinar i després una estona de tertúlia i berenar al pati de la rectoria parroquial. Aquest curs es reuneix cada any des del 1984, a excepció del 2020 per causa de la pandèmia del Covid-19. Al final van ser disset els exalumnes seminaristes que van assistir a aquesta entranyable jornada. 

EL BISBE RAMON BUXARRAIS, ALUMNE DE LA CONRERIA

Un altre alumne il·lustre que va passar pel Seminari Menor de la Conreria va ser el bisbe emèrit de Màlaga, Monsenyor Ramon Buxarrais Ventura. Nascut a Santa Perpètua de Mogoda el 1929, actualment viu retirat a Melilla, en un Centre Assistencial, on va arribar el 1991. Buxarrais va estudiar al Seminari Menor de Montalegre entre 1942 i 1946. Ordenat sacerdot el 1955, va tenir diversos destins parroquials a Barcelona, Lliçà d'Amunt, Antofagasta (Xile) i Granollers, fins que el 1971 és nomenat bisbe de Zamora. El 1973 el Papa el nomena bisbe de Màlaga, càrrec al qual renuncia el 1991. És un prelat molt estimat allà on ha passat, mostrant sempre una especial atenció pels pobres i desvalguts. 

En un llibre entrevista publicat el 1992 trobem aquestes paraules sobre el Seminari de la Conreria: "El Seminario Menor de Barcelona está situado en los montes de la Conrería, a unos quince quilómetros al norte de la ciudad. Es un lugar sano; pero en aquellos años (1942-1946), sin estufa alguna, los inviernos se pasaban mal. Los operarios diocesanos eran los educadores y profesores. A pesar de las críticas que se les han hecho, yo conservo buen recuerdo de cada uno de ellos. Les estoy agradecido. 

Del  Seminario Menor tengo un recuerdo agridulce. La disciplina era dura, como lo era en cualquier internado de aquellos años. Una falta grave o la reiteración de faltas leves merecían la expulsión. Pero fue, precisamente en aquel tiempo que yo comencé a conocer más a Jesucristo y a amarle sinceramente. Fue tiempo de fervor. El fervor que, tal vez, falta actualmente en algunos de nuestros seminarios. Es necesaria la razón, sin duda, pero no se puede olvidar el corazón. En la formación cristiana de los jóvenes el afecto tiene su importancia." (Julián Sesmero, "Buxarrais. Confesiones de un obispo que no quiso serlo". Valencia: Edicep, 1992, p. 29). 

Hem cregut interessant i curiós reproduir aquest fragment sobre la Conreria, perquè Mons. Buxarrais ha estat un personatge molt destacat dins l'església espanyola en el darrer terç del segle XX. Encara viu a Melilla, amb quasi 92 anys d'edat.

MOSSÈN SEGIS ES JUBILA

Recentment hem sabut que Mossèn Segimon García Ramiro (Mossèn Segis), es jubila, després de molts anys de tasca pastoral al capdavant de les parròquies del centre de Mataró (Sant Josep i Santa Maria) i de Vicari Episcopal del Maresme. Mn. Segis va néixer a Rollán (Salamanca) el 1941 i va ser ordenat sacerdot el 1964. Va estudiar al Seminari Menor de la Conreria, d'on també va ser professor en una etapa molt breu, en concret el curs 1982-1983, on va donar l'assignatura de Literatura Castellana a 3r de BUP i a d'altres cursos, per això alguns el recordem. Ell ens parlava de figures emblemàtiques de la literatura castellana com la Trotaconventos, la Celestina, el Lazarillo i altres personatges literaris, i ens va fer llegir alguns capítols del Quixot. Les seves classes eren divertides, perquè a vegades feia comentaris de l'actualitat del moment o dels seus records de quan va estar a la Conreria. Ara, amb 80 anys, es retira, ja mereix un descans, i per això li desitgem una bona jubilació en companyia dels seus familiars i amics.