JORDI TURULL, CONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA

Jordi Turull i Negre, exalumne de la Conreria, ha estat nomenat conseller de la Presidència i portaveu del govern de la Generalitat el passat 14 de juliol. Turull, nascut a Parets del Vallès el 1966, va ser alumne intern del Seminari Menor de la Conreria entre 1980 i 1983, on va estudiar els tres cursos de BUP. El COU el va fer a l'Institut de Batxillerat de Mollet del Vallès, actual INS Vicenç Plantada. Es va llicenciar en Dret a la UAB. Va començar a militar a les Joventuts de Convergència (JNC) el 1983, posteriorment a CDC i des de fa un any al PDeCat. Ha estat regidor de l'oposició a l'Ajuntament de Parets de 1987 a 2003 i diputat del Parlament de Catalunya des del 2004. Aquest nomenament suposa la culminació d'una llarga carrera política i institucional. 

EL PARE JOSEP M. CANALS, NOU PRIOR DE LA CARTOIXA DE MONTALEGRE

El passat 31 de maig Josep M. Canals Lamiel va ser nomenat nou prior de la cartoixa de Montalegre. El Pare Canals porta al monestir de Tiana des de maig de 1993, quan va arribar procedent de la Grande Chartreuse on va entrar per a fer el noviciat el 1985. Canals va néixer a Corbera de Llobregat el 1930 i va estudiar al Seminari Menor de la Conreria de 1943 a 1945. Fou ordenat sacerdot diocesà el 1954 i passà per diverses parròquies de Sabadell, Sant Andreu, el Poble Nou i Pomar de Badalona, fins que la seva vocació monacal, que sempre havia sentit, el portà a ingressar a l'orde cartoixana. A Montalegre els darrers 24 anys ha estat un dels monjos més populars, gran impulsor de la difusió del carisma i espiritualitat cartoixana, així com promotor dels estudis històrics sobre el cenobi tianenc i de l'entitat Amics de la Cartoixa de Montalegre. Ha succeït en el càrrec a dom José Manuel Rodríguez, que portava quatre anys com a prior, el qual ha tornat a la cartoixa de Portacoeli (València). En la fotografia el veiem contemplant el mar des de la terrassa de la seva cel·la de vicari, fa un mes i mig. Durant més de vint anys ha estat també l'arxiver i bibliotecari del monestir. Ens alegrem molt de que el Pare Canals sigui el nou prior de Montalegre i també que sigui un antic alumne del Seminari Menor de la Conreria. Enhorabona ! (foto. JP)

MN. SERGI GORDO, NOU BISBE AUXILIAR DE BARCELONA

Mn. Sergi Gordo Rodríguez (Barcelona, 1967) ha estat nomenat bisbe auxiliar del l'Arquebisbat de Barcelona, juntament amb Mn. Antoni Vadell. Sergi Gordo va ser alumne del Seminari Menor de la Conreria on va estudiar el BUP (1981-1984) i després de ser ordenat sacerdot el 1992, va ser superior i formador del mateix Seminari Menor en l'última etapa de la Conreria (1992-1998). Posteriorment fou nomenat secretari canceller de l'Arquebisbat i canonge de la Catedral de Barcelona, càrrecs que ocupava actualment. Ha estat professor de la facultat de Filosofia i del Seminari Major. Des d'aquí el felicitem i el desitgem molta sort i bona feina en aquesta nova destinació, de tanta importància pastoral. Enhorabona! (foto extreta del web Catalunya Religió.cat)

LA BÈTULA, MÍTIC AUTOBÚS

Molts dels que vam estudiar al Seminari de la Conreria vam sentir parlar de la Bètula, nom amb el que els alumnes de Badalona, Montgat i Tiana coneixen l'autobús que feia la línia Badalona - La Conreria - Mollet - Sabadell. Aquest bus era utilitzat per molts alumnes d'aquestes poblacions de la costa, a més dels de Sant Fost i Mollet, per pujar i baixar al Seminari. Però d'on li venia aquest mític nom de La Bètula? Doncs d'una empresa de transport de Badalona que en un principi es deia Agencia Bètulo; a La Vanguardia del 21 de juny de 1923 llegim: "Gran servicio de autos por la Agencia Betulo desde la estación de Ferrocarril de Badalona al hermoso restaurant de la Fuente de las Monjas". El 29 de juliol de 1928 trobem un altre notícia interessant: "Servicio a Montalegre con los autobuses verdes La Bétula al precio de 2,50 pesetas ida y vuelta a la Conrería y Font de les Monges". El 22 de setembre de 1931 llegim al mateix diari: "Accidente de autobús de la Bétulo, encargado del servicio de Badalona a Mollet, que se despeñó por un barranco de unos tres metros en el cruce de la carretera de Tiana con la de la Conrería. Hay tres heridos de consideración". Segons la premsa, la línia d'autobús de Badalona a la Conreria es va inaugurar oficialment el 6 de maig de 1923. Va ser doncs, entre 1923 i 1936 quan el nom de la Bètula es va consolidar, perquè era el nom de l'empresa, tot i que a vegades apareix la paraula acabada en o i altres en a. Als anys 1960, 70 i 80 les empreses que explotaven aquesta línia de bus ja no es deien La Bètula, sinó que eren la de Joan Bosch des de 1961, després a finals dels 70 l'agafà l'empresa d'autobusos Calet (o Kalet) de Martorelles, el 1997 l'empresa Salix Bus, després Plana, Hispania i des de fa uns anys la porta la famosa Sagalès. A la foto veiem un autobús del Calet, que en un principi eren de color marró fluix amb ratlles verdes i vermelles, i després passaren a ser blanc, amb les mateixes ratlles. Quants records ens porta La Bètula ! Xavier Pérez. Informació estreta de La Vanguardia i de la web www.autobusesbcn.es/salix. 

JOSEP APELES SANTOLÀRIA

A finals del passat mes d'abril l'exalumne de la Conreria, Josep Apeles Santolària de Puey i Cruells va fer professió a la tercera orde dels Dominics en un acte celebrat a Madrid. I al novembre també va rebre a Roma el nomenament de familiar de l'orde dels Cavallers Teutònics. Josep Apeles va estudiar al Seminari Menor Diocesà de Nostra Senyora de Montalegre (la Conreria) del 1977 a 1983. Posteriorment cursà estudis eclesiàstics a Tortosa i a Roma, essent ordenat sacerdot a Itàlia el 1993. A partir de 1997 va fer-se famós en sortir de tertulià a diversos programes de televisió, però ja fa uns anys que viu en l'anonimat, dedicat a activitats vinculades a congregacions religioses i entitats culturals diverses. Des de fa dos anys resideix a Itàlia, i actualment treballa a la cúria de l'arquebisbe de la diòcesi de Ferrara-Comacchio, prop de Bolonya. Té publicat alguns llibres, entre ells: El Papa ha muerto ¡Viva el Papa!. Como cambia el poder en el Vaticano (Plaza & janés, 1997) i Historia de los Papas (Plaza & Janés, 1999). 

LES MONGES DE LA CONRERIA

Tots els que vam estudiar a la Conreria recordem les monges que s'encarregaven de la cuina i del menjador. Vivien en un edifici que havia estat construït el 1910 com a caserna de la Guàrdia Civil i que estava una mica separat del Seminari, però molt proper; el van batejar com a residència Natzaret. Les monges de la Conreria van arribar-hi el 1943 i van marxar el 1997, un any abans que el Seminari Menor tanqués les seves portes. Eren de l'orde de la carmelites (Germanes de la Verge Maria del Monte Carmelo). Entre les més recordades hi ha la germana Pilar Lluch (veure foto) que va arribar el 1943 i va morir a la Conreria el 1987, als 83 anys, tot un exemple d'humilitat i servei als altres. També recordem les germanes Fernanda i Pràxedes, entre moltes altres. Sempre estarem agraïts a la seva feina, callada i humil. 

DOS EXALUMNES PUBLIQUEN UN LLIBRE DE RAMON LLULL

Els antics alumnes de la Conreria, Joaquim Puigdemont i Joaquim Pujal (interns a la seva vegada en el seminari claretià de Montgat) han publicat recentment a Editorial Claret una adaptació al català actual del LLIBRE DEL GENTIL I DELS TRES SAVIS de Ramon Llull. Aquesta obra, la preferida per Llull, és també el llibre del diàleg. Diàleg entre el món creient i el no creient, i alhora diàleg entre les tres religions del Llibre: el judaisme, el cristianisme i l’islamisme.

Aquesta obra explica com un gentil, un home que no coneix Déu ni la resurrecció, empès per l’angoixa i la desesperació que li causa la idea de la mort i la desaparició física, surt de si mateix i del seu món i es posa en camí a la recerca de consol. Perdut enmig d’un bosc, arriba a trobar un camí i decideix seguir-lo.

Al mateix temps, tres savis, experts coneixedors cadascun de la seva fe, surten de la ciutat on exerceixen les seves ocupacions acadèmiques i es troben a l’inici de la caminada. Després de saludar-se amb amabilitat i respecte, decideixen fer camí junts. Al cap d’una estona arriben a un indret molt bonic on troben cinc arbres amb unes flors meravelloses i una dona, dona Intel·ligència, que els explica què són i què signifiquen aquelles flors. Intel·ligència instrueix els savis en el mètode de pensar i raonar que Llull proposa com a fonament del diàleg.

La trobada entre el gentil, el món no creient, i els tres savis, el món creient, es fa just en aquest lloc idíl·lic en què Intel·ligència ha deixat els tres savis i els cinc arbres. Aquí els tres savis expliquen al gentil l’existència de Déu i de la resurrecció, cosa que l’omple d’alegria. Però, al mateix temps, també és aquí on el gentil posa en qüestió la realitat religiosa dels creients, que apareixen dividits pel que fa a la manera com articulen la seva fe.