LA BÈTULA, MÍTIC AUTOBÚS

Molts dels que vam estudiar al Seminari de la Conreria vam sentir parlar de la Bètula, nom amb el que els alumnes de Badalona, Montgat i Tiana coneixen l'autobús que feia la línia Badalona - La Conreria - Mollet - Sabadell. Aquest bus era utilitzat per molts alumnes d'aquestes poblacions de la costa, a més dels de Sant Fost i Mollet, per pujar i baixar al Seminari. Però d'on li venia aquest mític nom de La Bètula? Doncs d'una empresa de transport de Badalona que en un principi es deia Agencia Bètulo; a La Vanguardia del 21 de juny de 1923 llegim: "Gran servicio de autos por la Agencia Betulo desde la estación de Ferrocarril de Badalona al hermoso restaurant de la Fuente de las Monjas". El 29 de juliol de 1928 trobem un altre notícia interessant: "Servicio a Montalegre con los autobuses verdes La Bétula al precio de 2,50 pesetas ida y vuelta a la Conrería y Font de les Monges". El 22 de setembre de 1931 llegim al mateix diari: "Accidente de autobús de la Bétulo, encargado del servicio de Badalona a Mollet, que se despeñó por un barranco de unos tres metros en el cruce de la carretera de Tiana con la de la Conrería. Hay tres heridos de consideración". Segons la premsa, la línia d'autobús de Badalona a la Conreria es va inaugurar oficialment el 6 de maig de 1923. Va ser doncs, entre 1923 i 1936 quan el nom de la Bètula es va consolidar, perquè era el nom de l'empresa, tot i que a vegades apareix la paraula acabada en o i altres en a. Als anys 1960, 70 i 80 les empreses que explotaven aquesta línia de bus ja no es deien La Bètula, sinó que eren la de Joan Bosch des de 1961, després a finals dels 70 l'agafà l'empresa d'autobusos Calet (o Kalet) de Martorelles, el 1997 l'empresa Salix Bus, després Plana, Hispania i des de fa uns anys la porta la famosa Sagalès. A la foto veiem un autobús del Calet, que en un principi eren de color marró fluix amb ratlles verdes i vermelles, i després passaren a ser blanc, amb les mateixes ratlles. Quants records ens porta La Bètula ! Xavier Pérez. Informació estreta de La Vanguardia i de la web www.autobusesbcn.es/salix. 

JOSEP APELES SANTOLÀRIA

A finals del passat mes d'abril l'exalumne de la Conreria, Josep Apeles Santolària de Puey i Cruells va fer professió a la tercera orde dels Dominics en un acte celebrat a Madrid. I al novembre també va rebre a Roma el nomenament de familiar de l'orde dels Cavallers Teutònics. Josep Apeles va estudiar al Seminari Menor Diocesà de Nostra Senyora de Montalegre (la Conreria) del 1977 a 1983. Posteriorment cursà estudis eclesiàstics a Tortosa i a Roma, essent ordenat sacerdot a Itàlia el 1993. A partir de 1997 va fer-se famós en sortir de tertulià a diversos programes de televisió, però ja fa uns anys que viu en l'anonimat, dedicat a activitats vinculades a congregacions religioses i entitats culturals diverses. Des de fa dos anys resideix a Itàlia, i actualment treballa a la cúria de l'arquebisbe de la diòcesi de Ferrara-Comacchio, prop de Bolonya. Té publicat alguns llibres, entre ells: El Papa ha muerto ¡Viva el Papa!. Como cambia el poder en el Vaticano (Plaza & janés, 1997) i Historia de los Papas (Plaza & Janés, 1999). 

LES MONGES DE LA CONRERIA

Tots els que vam estudiar a la Conreria recordem les monges que s'encarregaven de la cuina i del menjador. Vivien en un edifici que havia estat construït el 1910 com a caserna de la Guàrdia Civil i que estava una mica separat del Seminari, però molt proper; el van batejar com a residència Natzaret. Les monges de la Conreria van arribar-hi el 1943 i van marxar el 1997, un any abans que el Seminari Menor tanqués les seves portes. Eren de l'orde de la carmelites (Germanes de la Verge Maria del Monte Carmelo). Entre les més recordades hi ha la germana Pilar Lluch (veure foto) que va arribar el 1943 i va morir a la Conreria el 1987, als 83 anys, tot un exemple d'humilitat i servei als altres. També recordem les germanes Fernanda i Pràxedes, entre moltes altres. Sempre estarem agraïts a la seva feina, callada i humil. 

DOS EXALUMNES PUBLIQUEN UN LLIBRE DE RAMON LLULL

Els antics alumnes de la Conreria, Joaquim Puigdemont i Joaquim Pujal (interns a la seva vegada en el seminari claretià de Montgat) han publicat recentment a Editorial Claret una adaptació al català actual del LLIBRE DEL GENTIL I DELS TRES SAVIS de Ramon Llull. Aquesta obra, la preferida per Llull, és també el llibre del diàleg. Diàleg entre el món creient i el no creient, i alhora diàleg entre les tres religions del Llibre: el judaisme, el cristianisme i l’islamisme.

Aquesta obra explica com un gentil, un home que no coneix Déu ni la resurrecció, empès per l’angoixa i la desesperació que li causa la idea de la mort i la desaparició física, surt de si mateix i del seu món i es posa en camí a la recerca de consol. Perdut enmig d’un bosc, arriba a trobar un camí i decideix seguir-lo.

Al mateix temps, tres savis, experts coneixedors cadascun de la seva fe, surten de la ciutat on exerceixen les seves ocupacions acadèmiques i es troben a l’inici de la caminada. Després de saludar-se amb amabilitat i respecte, decideixen fer camí junts. Al cap d’una estona arriben a un indret molt bonic on troben cinc arbres amb unes flors meravelloses i una dona, dona Intel·ligència, que els explica què són i què signifiquen aquelles flors. Intel·ligència instrueix els savis en el mètode de pensar i raonar que Llull proposa com a fonament del diàleg.

La trobada entre el gentil, el món no creient, i els tres savis, el món creient, es fa just en aquest lloc idíl·lic en què Intel·ligència ha deixat els tres savis i els cinc arbres. Aquí els tres savis expliquen al gentil l’existència de Déu i de la resurrecció, cosa que l’omple d’alegria. Però, al mateix temps, també és aquí on el gentil posa en qüestió la realitat religiosa dels creients, que apareixen dividits pel que fa a la manera com articulen la seva fe.

JUSTO HERNÁNDEZ, IN MEMORIAM

Ens hem assabentat amb uns mesos de retard, de la mort de Justo Hernández Hernández, que fa uns anys es va posar en contacte amb la nostra web i ens envià les memòries de la seva estada al Seminari de la Conreria, En els seus records, molt ben escrits, parlava del rector Mn. Altès, i de professors com Mn. Campo, Mn. Casañas, Mn. Fàbregas o el seu confessor Mn. García-Die, entre d'altres. Justo havia nascut a Alconchel (Badajoz) el 1937 i essent un nen arribà a Barcelona, entrant al Seminari Menor el 1950, on s'estigué fins el 1955. Després marxà a França, amb vint anys, on visqué fins a la seva mort, en concret a Lyon / Villerbaunne. Estiuejava a Blanes. Morí a Barcelona el 24 de juliol de 2016. Les seves memòries, titulades Recuerdos de un ex-seminarista (2007) van ser publicades resumides a la revista Campsentelles (2008 i 2009) i es poden consultar íntegres al web de l'Arxiu de la Memòria Popular de la Roca del Vallès (Barcelona). Un altre obra seva és: Los Panduros de Alconchel. 

Una de les seves filles, Azucena, en nom de la família, ens ha enviat unes fotografies i una nota que reproduïm aquí:

"Justo nació el 12 de febrero de 1937 en Alconchel y se fue el 24 de julio de 2016. Se vino a Francia con 20 años después de casarse con mi madre Carmen. Tuvo cuatro hijos: Mari, Amparo, Azucena y Juan Justo; cinco nietos y seis bisnietos. Fue un esposo, padre, abuelo y bisabuelo de los mejores. Papá trabajó mucho para que no nos faltara de nada. Muy atento con todos nosotros. Siempre escribiendo su biografía, o poesías, o leyendo, siempre cultivándose". 

Justo va mostrar sempre un gran afecte i enyorança pel seu temps al Seminari de la Conreria. De les seves memòries reproduïm aquest fragment que feia de colofó als seus records:

"Justo sueña con la Conrería muchos años después...Anoche estuvo subiendo y bajando por las cuestas de Tiana a la Conrería. Cuanto más tiempo pasa, más cierto está que se dejó algo importantísimo por hacer en aquel cerro. Sueño vulnerado, acción, gesto o palabra no cumplida; abandono de un proyecto, desgarro en el joven corazón de Justo joven, que vuelve a desgarrarse en Justo viejo. Este relato no tiene fin. Como no lo tienen los sueños de Justo. Ni sus ilusiones perdidas, ni su subir y bajar por las cuestas de la Conrería. "Soñaba pues el ciego que veía, y como nunca viera, soñaba lo que quería."

Un sentido pésame a su familia y amigos. Amigo Justo, descansa en paz. En nombre de todos los antiguos alumnos del Seminario Menor de la Conreria (Barcelona). 

En estas fotos, vemos a Justo Hernández con otros compañeros de la Conreria, arriba, el primero por la izquierda, tocando la armónica, abajo, el segundo por la derecha. (Fotos cedidas por su familia). 

BON NADAL I FELIÇ ANY 2017 !

Us desitgem un Bon Nadal i un Feliç Any 2017 a tots els que de tant en tant mireu aquest web. Són temps de recolliment a la llar, temps de retrobades, de caliu familiar i cristià. Amb aquesta imatge de la Conreria nevada, de febrer de 2013, ens vénen a la memòria aquells hiverns que vam passar com alumnes interns al Seminari de la Conreria, aquelles nits fredes on molts dormien amb mitjons i fins i tot amb bufanda, als dormitoris de la part vella de l'edifici. Abans d'anar a dormir els tutors havien encès durant una estona unes estufes de butà per escalfar les habitacions (hi havia barracons o habitacions amb 10 llits, i altres més grans on potser hi cabia tot un curs de 30 o 40). Aquells festivals de cançons de Nadal i aquell pessebre a l'entrada, a la porteria. En fi, molts records que amb el temps es van fent llunyans però a la vegada més entranyables. Bon Nadal a tothom ! ¡Feliz Navidad a todos!

25 ANYS DE SACERDOCI DE JOSEP MARIA TURULL

El proper 18 de desembre se celebrarà a Barcelona, al Seminari Conciliar, el 25 aniversari de l'ordenació de mossèn Josep Maria Turull Garriga, ordenat el 1991. Mn. Josep Maria, natural de Parets del Vallès, va estudiar el BUP al Seminari Menor de la Conreria, de 1980 a 1983, després passà al convictori de les Corts i al Seminari Major de Barcelona. Des del 2005 és rector del Seminari Conciliar de Barcelona. Per molts anys! (veure programa de l'acte en la imatge adjunta).