Mitjans de setembre. Inici de curs a la Conreria. Molts records: els nervis dels nois que entraven per primer cop al Seminari. Era un món desconegut per a ells, alguns estaven contents, altres una mica espantats, la majoria espectants i quasi tots amb un sentiment d'enyorament per la família. Eren molts d'ells nois de només 11 anys que per primer cop dormirien fora de casa...quatre dies per setmana. Entre la majoria de veterans, els que ja havien estat en cursos anteriors, predominava l'alegria de veure els companys que feia tres mesos que havies perdut de vista. Salutacions, somriures, converses, bromes...Els grups o colles ja es tornaven a juntar. Si eres de Primària (EGB) passaves als dormitoris col·lectius de la part vella, si eres de Secundària (BUP) a les habitacions individuals de la part nova. Deixàvem les maletes i bosses i fèiem els llits sota la supervisió i ajuda de les mares.
Normalment aquella tarda hi havia una Missa d'inici de curs a la que assistien alumnes, pares i superiors. Després les famílies marxaven i el Seminari iniciava la seva vida normal. Reunions per classes amb els tutors. S'ens donaven les primeres instruccions, el calendari escolar i un full amb els horaris de classes. Primers comentaris: Ostres ! Tenim a tal de Mates i a tal d'Història, i de Llengua a tal i qual!.
Hora de sopar. A les taules, que normalment eran de quatre, ja t'agrupaves amb els teus amics. Es formaven també els primers grups de "torners" o sigui els alumnes que cada setmana i de forma rotativa durant el curs, anaven i venien de la cuina per portar el menjar i recollir els plats. Recordo aquelles jerres de plàstic i aquells gots tipus duralex. Aquells sopars amb sopa, macarrons, fideus o patates bullides. I els dijous paella per dinar, com mana la tradició.
Eren temps de Mn. Antoni Oriol, Mn. García-Die, Mn. Jordi Sotorra, Mn. Jaume Masvidal, Mn. Antoni Nel·lo, Mn. Agustí Viñas, Mn. Joan Rovira, Mn. Carles Mas de Xaxars, Mn. Lluís Martínez, Mn. Joan Vila, Mn. Francesc Nicolau, Mn. Manel Tort, Mn. Jaume Sust, Mn. Leandre Casamor, Sr. Josep Cervera, Sr. Joan Trepat i un llarg etcètera. Han passat en molts casos 30 i 40 anys...Com passa el temps!
